8a

tinc por de donar-te tant
que em quedi buida de mi
perquè tu no em donis res
per (re)omplir-me

alienígena

Dissabte em vaig alienar. No recordo haver pres res que em fes sortir del meu cos. Només em queda una mena de consciència d'haver fet les coses mal fetes, d'haver fet mal a persones a qui m'estimo, d'haver-me transformat en un monstre en qüestió de moments. Hi ha una raó però, racionalment, considero que no era una raó de pes -ni molt menys era cosa seva! ells només estaven allà, fent-me costat!- per treure el drac de llengua viperina i fer-los pagar per un fet que va ser fruit de l'atzar. Només puc dir que ho sento i que intentaré que no es torni a repetir.

(petonets, anna, claire, grisha, jus, petrus)

de profes i alumnes II

- Un noi d'orígen magrebí li diu a un altre que ve de Cuba que li havia donat una "colleja" mentres jugàven al pati: "Vete a tu país!"

- Un noi de la classe m'ha dit: "Quieres saber un secreto de este insti? 8 de cada 10 personas de aquí son moros" (he vist més noies amb vel aquí que passejant qualsevol dia pel centre de la meva ciutat).

- I la nena de 2n d'ESO que em preguntava ahir: "Y tu, quién eres?" i jo: " I tu?". Amb aquestes que amb un atac de borderia em respon: "Te he preguntao yo primero!" Li responc que no m'agrada mantenir converses en aquest to i que no li contestaré. Avui, me l'he trobada a la porta del pati. M'ha preguntat que què hi faig aquí, però amb un to més tranquil. Li he preguntat, igual que ahir "I tu?" i m'ha dit "yo 2º de la ESO". Jo li he respost amb un somriure el que hi feia allà a l'institut. Menjaven pipes i tiraven les clofolles a terra.

hipòcrita

perquè vull pels altres el que jo ja tinc.
perquè sóc rossa amb els ulls blaus i penso que els morenos amb els ulls marrons són els meus iguals.
perquè vinc d'on vinc i sóc qui sóc.
perquè m'estimo la meva terra però respecto les altres.
perquè crec en els símbols però els desprecio quan fan mal.
perquè crec en les persones però no en la gent.
perquè dic que reciclo però em dutxo amb aigua calenta.
perquè intento ser sensata però m'envaeix la incoherència.

lletres

Miro i remiro i aquestes lletres em tornen boja. Folla de la necessitat d'escriure... el que sigui. Tant fora de mi que he d'agafar un llapis trencat i ho he de dir. Dir que llegir em fa venir ganes d'escriure. I que escriure em fa venir ganes de llegir. I que llegir i escriure em fan venir ganes de viure.

(vull festejar per Gràcia de les teves mans i tancar els ulls al bell mig de La Plaça del Diamant)

summer of '69 - bryan adams

Per mi, la vida, va sempre acompanyada d'alguna cançó o altra. Aquesta és un mite... la nostàlgia de temps passats, els records, les aventures viscudes, les experiències. Hem d'entendre, però, que tot el què en quedarà és el que vivim ara. Aprofitem el moment, xarrupem fins la última gota.

-recordes les paraules del professor Keating de Dead Poets Society? ... carpe diem, carpe diem, carpe diem, carpe...-

de profes i alumnes I

Des d'octubre que he vist passar davant meu unes quantes cares. Cares somrients, cares tristes, cares de tots colors (moltes cares vermelles de vergonya) i cares invisibles i també cares a les quals encara puc posar nom.

De Badia, em quedo amb les abraçades mudes dels nens d'infantil.
De la substi més llarga, no tinc paraules :) me'n recordo molt de tots ells. Dels profes, dels nens, de les classes, de tot el què he aprés.
Del poblet de "malamort" només en queden cares invisibles... tants poc dies, tan poca motivació...
Després, el no-treballar (perquè era un plaer) donar classes als adults. Quins riures, que bé m'ho vaig passar. Quina pizza de truita de patates, quina alegria veure'ls parlar en English i quina setmana més dolça.
La penúltima la vaig triar per intuïció. I això em va portar l'abraçada de l'A. durant el MayDay. Només per aquest fet val la pena ensenyar i fer de mestra.
I ara, el retorn. Saber que la meva feina m'agrada, que gaudeixo del contacte amb els alumnes, que vull que tothom se senti part del procés.

Vull ser (i fer de) guia.

olors (del pont)

Olor de maria i de cervesa, d'all i fonoll, de camp i de mar. Olor de gasolina, de suor, de pinassa. Olor de gominoles i de suavitzant de rentar roba. Olor d'espelma que s'apaga i de butifarra socarrimada. Olor de natura, de ciutat adormida, d'eriçons morts i d'aventura. Olor d'improvització i de quadratura del cercle.
La teva olor i la meva.
Olor de llàgrimes salades i somriures dolços. Olor de passat, samfaina i julivert i ambientador barat. Olor de present, luxúria i enveja i sobèrbia. Olor de futur, encens i roses i llimones. Olor de llençols rentats a la tintoreria i de crispetes de microones. Olor de cafè i de limoncello. Olor d'un sopar fet amb amor.