Avui n'he vist una d'aquelles...m'hi ha fet pensar. Era moníssima, simpatiquíssima, coqueta, primeta... brbrbrbr... M'ha fet recordar una tarda freda de Maig a Helsinki, en un banc, fumant, quan ell em deia que a ella no li havia fet gaire gràcia que ens trobéssim. I jo podria haver-li cantat aquesta cançó, a l'estil de musical patètic :P
P.S. amb els mesos les coses es veuen molt diferents... quan m'ho deien, em feia una mica de ràbia... el temps passa lent tantes vegades! Els hi dóno la raó a tots aquells que fa un any em van dir que arribaria un moment que m'enriuria de tot això! I tal dia va fer un any... :)
8 ago 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario