1 ago 2009
amabilitat i estereotips
Havia deixat de pensar en com volia ser fins que el vaig conèixer. Fins i tot el seu nom em va captivar. És clar que quan et deixen escollir el nom occidental que et vols posar tot sembla bonic i simbòlic. Com Sofia. Com Justin. Ell era així de senzill i amable, perquè li sortia de dins. Semblava que no escoltava, amb aquella mirada petita i riallera. Amb aquell somriure permanent als llavis. Com aquell comentari sobre el radare que et va fer sentir important. Com les enganxines sorpresa amb el nom del vostre equip. Com aquella tirita per la ferida de l'Albert.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Yo de veritat que trobaré a faltar aquella gent..
Pel què dieu sembla que sense ells no hauria estat igual ;)
Publicar un comentario