Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
El cant d'un pingüí no és un cant tan bell com el d'un rossinyol o una cadernera. Però aquest animal em té tan captivada que m'imagino que és un cant a la llibertat... és un cant que uneix... un cant que comunica... i aquest, bàsicament, és l'objectiu del blog: cantar a la llibertat, a la unió, a la comunicació. Cantar per compartir!
... les cantades del blog...
...altres que canten...
Altres links
m'escolten i em llegeixen
2 comentarios:
Sí, la música, cal que recordem cada una de les cançons que han marcat els nostres moments. Cal que recordem els moments. Demana a algú de la teva família que t'expliqui històries de la teva besàvia, no paris de preguntar. Escolta les històries com si te les expliqués ella mateixa, a la bora del foc. Ella és amb tu perquè tu ets una mica ella.
Com pot ser que no et tingui en enllaçada? Imperdonable! Ara esmeno l'errada.
Ella és amb mi perquè jo sóc una mica amb ella :) Gràcies, Magda... per aquestes paraules i d'altres que escrius que em fan PENSAR i SENTIR!
Publicar un comentario