Catalunya i jo

(Principis de Juliol del 2007)

De vegades he sentit dir que som el que sentim, el que expressem.. la nostra essència. Jo sóc com el meu país... i me n'adono en aquest dia a dia de la vida, quan m'emociono amb una cançó del Serrat que parla de Girona... quan vaig a una conferència i reciten una poesia de Miquel Martí i Pol que parla de la nostra Catalunya... quan intento encomenar l'amor cap a la meva llengua a un noi del Perú... Sóc el que canto, sóc el que veig, el que he viscut, el que dic i també el que penso. Sóc així, d'aquesta manera perquè he nascut on he nascut... perquè Catalunya és un país silenciat i oprimit, perquè sempre ha estat terra de pas i de barreges... perquè sempre ha donat amb ganes, amb un somriure i de vegades amb la por de no ser correspost.