jugant amb castells de sorra

I, vols dir que som tant diferents? no, tu i jo sinó els homes i les dones. Jo penso massa... i els homes poc. És així o és una cuirassa? La veritat és que si jo hagués fet el que vas fer tu... hagués estat tota la setmana pensant-hi, imaginant que és el que t'estava impedint donar un pas. I resulta que tu, dius, hi has pensat menys que jo. Doncs jo hi he pensat... i ho he parlat amb amics... i he borrat missatges... i els he escrit... i tot així, em sembla un bluf.

Com si juguéssim amb castells de sorra... t'imagino de petit amb un rasclet i una pala, i una galleda vermella amb la nansa groga (groga??? quin mal gust, oi?). I juguem, sense dir-nos res... i anem fent muntanyes de sorra. Portes una gorra amb un cordill, ets rosset i blanc. I juguem amb la sorra i amb les mans. I jo, que de petita ja despuntava maneres d'enamoradissa, em pensava que t'agradava que et deixés la meva pala blava... però tu només tenies ulls pel teu castell.